Infraestructures i Estacions
Línies d’Alta Velocitat

Compromisos 2010 i 2020

Després de la posada en servei el 2010 dels 438 quilòmetres del recorregut entre Madrid, Albacete i València, Espanya s’ha situat com el primer país d’Europa i el segon país del món, després de Xina, en nombre de quilòmetres d’altes prestacions en explotació, situant-se fins i tot per davant de països de gran tradició en aquest mode de transport com són Japó i França.
En el plànol tecnològic, Espanya és precursora en el sector d’R+D+i ferroviari, mitjançant la innovació en infraestructura, senyalització, electrificació i material rodant.
- Gairebé 2.900 km en servei
- 19 províncies i 27 ciutats espanyoles connectades directament a la xarxa espanyola d’alta velocitat
- Líders en integració de tecnologia i interoperabilitat ferroviària

En 2020, en concloure el període de vigència del PEIT (Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport):
- • S’avança en l’objectiu de que el 90% de la població espanyola es situï a menys de 50 quilòmetres d’una estació d’alta velocitat l’any 2025.
Beneficis de l’alta velocitat

L’increment del volum d’inversió es converteix en motor de creació de llocs de treball –directes i indirectes-, reforça la cohesió territorial i obre nous mercats, especialment en el sector serveis.
La posada en servei d’aquestes línies d’alta velocitat, no sols beneficia a les ciutats per les quals passa, els seus beneficis també s'estenen a nombroses regions espanyoles gràcies a la interoperabilitat entre la xarxa convencional i la xarxa d'alta velocitat mitjançant la tecnologia de canviadors d'ample, que permet a trens de rodament desplaçable circular per ambdues.
L’impacte social de les línies d’alta velocitat es fa notar també a la carretera, per la creació d’un nou escenari d’oferta i demanda, així com per aspectes com la reducció d'accidents i l'estalvi de temps en els desplaçaments per carretera per la menor congestió del trànsit.
La integració amb el medi ambient forma part substancial de la filosofia que inspira totes les actuacions en alta velocitat. Per una banda es redueixen les emissions de CO2 anuals i, per altra, hi ha un considerable estalvi de consum energètic de tones equivalents de petroli.
- El ferrocarril d’alta velocitat, motor de desenvolupament econòmic i de la sostenibilitat del transport
Línies d’alta velocitat encomanades a Adif

Adif continua avançant en les obres i projectes encomanats pel Govern acurtant distàncies i unint els diferents territoris de la geografia espanyola per mitjà de l’alta velocitat.
A data de 30/05/2011, Adif està construint gairebé 4.500 km d’alta velocitat en diferents fases de construcció, les següents línies d’alta velocitat.
- Madrid-Barcelona-Frontera Francesa. Tram Barcelona Sants - Figueres. Longitud: 131,4 km.
- Venta de Baños - Palència - Lleó - Astúries. Longitud: 225 km (exclosa Variant de Pajares)
- Variant de Pajares. Longitud: 49,7 km
- Venta de Baños - Burgos - Vitòria. Longitud: 200,4 km
- Vitòria - Bilbao - San Sebastian. Longitud: 176,5 km (inclòs accessos a ciutats)
- Madrid - Galícia. Trams Olmedo - Zamora - Lubián - Ourense. Longitud aproximada: 363 km
- Tram Ourense - Santiago de la línia Madrid - Galícia. Longitud: 87,1 km
- Madrid - Castella La Manxa - Comunitat Valenciana - Regió de Múrcia. Longitud: 955 km (438 en servei i 517 en construcció)
- Corredor Mediterrani d’alta velocitat Tram Múrcia – Almeria. Longitud: 184,4 km (sense incloure la Xarxa Arterial Ferroviària de Múrcia)
- Antequera-Granada. Longitud: 125,7 km
- Madrid - Extremadura - Frontera Portuguesa. Longitud estimada: 450 km
- Madrid: Connexió Atocha – Chamartín. Longitud: 8,2 km
L’EXPERIÈNCIA D’ADIF EN ALTA VELOCITAT

En només sis anys (2005-2011) Espanya s’ha convertit en un país a l’avantguarda mundial en alta velocitat. En aquest temps, el nostre país ha multiplicat per més de 5 el nombre de quilòmetres d’alta velocitat en servei, ha passat d’aproximadament 550 km a gairebé 2.900 km i ha estès de set a 27 ciutats els beneficis d'aquest mode de transport ràpid, segur i eficient. Adif ha exercit un paper fonamental en aquest èxit, que ha suposat un salt qualitatiu per al ferrocarril i l'enginyeria espanyola.
Des de 2005, Adif ha posat en servei les següents línies d’alta velocitat, superant tot tipus de dificultats tècniques i orogràfiques.
- El 2005 es va posar en marxa el ramal La Sagra-Toledo, i es va fer possible la connexió d’alta velocitat entre Madrid i la capital castellano-manxega.
- El 2006 es van posar en explotació els trams Lleida-Camp de Tarragona i Còrdoba-Antequera Santa Ana, dins de les línies d’alta velocitat Madrid-Barcelona-Frontera francesa i Madrid-Màlaga, respectivament.
- El 2006, Adif va posar a 300 km/h la connexió Madrid-Lleida (468 km), que havia estat inaugurada l’any 2003 a 200 km/h.
- En desembre de 2007 es va culminar la construcció de la línia Madrid-Màlaga, en entrar en servei el tram Antequera Santa Ana-Màlaga. També van finalitzar les obres i es va iniciar l'explotació de la línia d'alta velocitat Madrid-Segòvia-Valladolid.
- El mes de febrer de 2008 es va posar en servei el tram Camp de Tarragona-Barcelona, que va fer possible la connexió d’alta velocitat entre la capital catalana i Madrid.
- El mes de desembre de 2010 es va posar en servei la relació directa Madrid-Conca-València/Albacete de la LAV Madrid-Castella La Manxa-Comunitat Valenciana-Regió de Múrcia, així com part de la LAV Barcelona-Figueres que actualment utilitzen els trens de mercaderies dins de la connexió en UIC entre el Port de Barcelona i la Frontera Francesa.
- El mes de desembre de 2011 es va posar en servei el tram La Corunya - Santiago de Compostel·la – Ourense de la línia Madrid – Galícia.
PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT I DEL PATRIMONI CULTURAL

Una de les màximes prioritats d’Adif en la construcció de noves infraestructures és el respecte a l’entorn en què es desenvolupen els treballs, minimitzant les afeccions i facilitant la seva posterior integració al medi. Una mostra en és la important aposta que suposa l’aprovació, en 2006, del Pla Estratègic de Qualitat i Medi Ambient. En aquest document, de caràcter essencial per a Adif, la vigilància i la sostenibilitat ambiental es configuren com a principis bàsics per configurar les polítiques orientades a la protecció del medi ambient i el patrimoni històric.
Adif no sols aplica la legislació vigent en la matèria, també empra tots els recursos al seu abast per marcar-se noves metes. L’objectiu és compatibilitzar els beneficis derivats de la construcció i posada en marxa d’una línia d’alta velocitat amb la necessària conservació del patrimoni comú de tots els ciutadans, tant ambiental com cultural.
La Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) és la referència bàsica a l’hora d’executar una nova línia d’alta velocitat, atès que marca les directrius que s’han de seguir, d’acord amb el dictamen del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, per garantir una correcta protecció de l’entorn. Açò es tradueix en moltes mesures concretes, com ara el respecte de les aturades biològiques, el tractament de residus, la instal·lació de passos de fauna, etc.
La protecció del medi ambient no es limita a l’entorn natural, sinó que inclou també els espais amb valor arqueològic o paleontològic. La llei estableix que és necessària la presència d’especialistes durant l’execució de les obres amb la finalitat de detectar i, si escau, estudiar i protegir les restes que puguin aparèixer. De vegades, els arqueòlegs coneixen anticipadament allò que es poden trobar gràcies a les cartes arqueològiques en les quals es troben inventariats els jaciments ja coneguts.
No obstant això, en altres ocasions les obres executades per Adif han permès treure a la llum restes de gran valor, contribuint decisivament al progrés de la investigació científica. Justament el descobriment del jaciment paleontològic de Lo Hueco al terme municipal de Fuentes (Conca), un dels més importants d'Europa occidental en el seu gènere, es va produir de manera totalment fortuïta durant el transcurs de les obres de plataforma de la línia d'alta velocitat Madrid-Castella La Manxa-Comunitat Valenciana-Regió de Múrcia.
PRESTIGI INTERNACIONAL D’ADIF

Actualment, l’empresa manté una important activitat internacional representant els interessos espanyols en diferents institucions i col·laborant en processos de transferència de tecnologia espanyola, establint acords amplis amb ferrocarrils de diferents països.
El sector espanyol de consultoria/enginyeria i construcció/equipament de línies ferroviàries és, sens dubte, un referent mundial de primer nivell i els èxits que s'aconsegueixen així ho testimonien.
El sector ferroviari espanyol està a l’avantguarda tecnològica en el desenvolupament de la interoperabilitat, de la integració de les millors tecnologies ferroviàries (algunes de desenvolupament propi), destacant en la gestió de grans projectes (garantint qualitat, preu i terminis), i de manera específica en la gestió de la circulació ferroviària (amb el Sistema Da Vinci, que ja ha estat contractat per l’empresa ferroviària marroquí i els ferrocarrils de Lituània, entre d’altres), en la senyalització i sistemes de seguretat ferroviaris (Espanya es líder en el sistema estàndard europeu ERTMS) i en sistemes de canvi automàtic d’ample (de gran interès per a països com Rússia, que tenen també un ample de via diferent a l’estàndard). Cada vegada és més comú veure com empreses espanyoles aconsegueixen negocis en aquests camps, gràcies a l’extraordinària experiència ferroviària aconseguida a Espanya.
Adif ha apostat des dels seus inicis per la innovació i el desenvolupament tecnològic. Aquesta aposta decidida s’ha materialitzat en el impuls donat a diversos projectes centrats en aquesta matèria, a més de l'establiment de diferents convenis amb nombroses institucions universitàries.
En aquest aspecte destaca el lideratge europeu d’Adif en el desenvolupament i implantació de l’ERTMS, sistema de senyalització que s’està desenvolupant per a la gestió comuna del trànsit ferroviari a Europa. En aquest sentit, amb gairebé 1.500 km de línia fèrria dotada d’ERTMS, Espanya compta amb la major implantació del sistema comú europeu de senyalització.
Una altra mostra de desenvolupament tecnològic propi és el sistema Da Vinci. Es tracta d’un dels sistemes de gestió de trànsit ferroviari més avançats del món. A Espanya és el sistema encarregat de la gestió i control integral de la xarxa d'alta velocitat. En aquests moments, en col·laboració amb Indra, participa en licitacions internacionals per a la seva exportació i posada en valor internacional, d'algunes de les quals ha resultat ja adjudicatari, com per exemple el metro de Londres o el de Medellín.
Col·laboració i transferència tecnològica amb Estats Units
Els EUA són un dels països que més interès està mostrant en la tecnologia desenvolupada per Adif. Tant és així que l'entitat espanyola ha traslladat la seva experiència i coneixement en matèria d'alta velocitat a territori estatunidenc, participant en seminaris i jornades, així com assessorant en diferents projectes a l'administració nord-americana.
Espanya s’ha convertit en una de les principals referències per al desenvolupament de l’alta velocitat als Estats Units en el context de la decisió presa per la Casa Blanca, dins del Pla d’Estímul de l’Economia llançat pel president Obama, de dedicar ajudes per import de 8.000 milions de dòlars a l’impuls de diversos corredors d’alta velocitat en territori estatunidenc.
Dins d’aquest marc de col·laboració s’inscriu també la visita de membres del Congrés dels Estats Units a instal·lacions d’alta velocitat espanyola gestionades per Adif, visita que es suma a les anteriorment realitzades per diferents delegacions nord-americanes. Producte d’aquesta col·laboració, diferents empreses espanyoles d’enginyeria han aconseguit recentment contractes relacionats amb l’alta velocitat als Estats Units. Malgrat que les activitats encara es troben en la fase de consultoria i enginyeria.
Alta Velocitat Medina - La Meca
El consorci hispano-saudita Al Shoula Group, liderat per Adif i Renfe Operadora, i format per dotze empreses espanyoles amb dos saudites s’ha adjudicat l’ “AVE dels pelegrins”, que unirà les ciutats de La Meca i Medina, a Aràbia Saudita.
El contracte és el més gran d’àmbit internacional aconseguit per un consorci format per empreses espanyoles i implica el disseny, la construcció, l'explotació i el manteniment de la línia d'alta velocitat La Meca - Jeddah - Medina, de gairebé 450 km de via doble electrificada i dels trens per un període de 12 anys. L’import de l’adjudicació és de 6.736 milions d’euros.
El projecte ha estat considerat una necessitat urgent i prioritària pel Regne d’Aràbia Saudita, atès que amb els 450 kilòmetres de via doble electrificada donarà un servei eficient i de qualitat als pelegrins que realitzen el seu viatge entre La Meca i Medina, el nombre dels quals creix any rere any, així com als visitants i residents d’ambdues ciutats.
Projectes d’índole internacional en els quals participa ADIF

Adif, com a administrador d’infraestructures, manté una important activitat internacional representant els interessos espanyols en diferents institucions internacionals i col·laborant en processos de transferència de tecnologia espanyola, establint acords amplis amb ferrocarrils de diferents països. A Europa, amb Rússia, Turquia, Lituània i Polònia. A Amèrica, amb Colòmbia, Xile, Mèxic, Brasil i Estats Units. A Àfrica, amb Marroc i Tunísia, i en fase d’establiment amb Algèria i Egipte. I a Àsia, també en fase d’establiment, amb Japó i la República Popular Xina. A més també s’han signat convenis de col·laboració tècnica amb pràcticament totes les empreses ferroviàries llatinoamericanes.
A l’àmbit europeu, Adif participa en els principals organismes que impulsen la modernització ferroviària i executen projectes orientats a aquesta modernització. Adif també participa a Agrupacions Europees d’Interès Econòmic (AEIE), que desenvolupen projectes lligats a corredors ferroviaris internacionals i xarxes transeuropees de transport.
S’han signat i desenvolupat acords i protocols amb les següents entitats: Ferrocarrils de Tunísia (SNCFT), Empresa Russa de Ferrocarrils (RZD), Universitat d’Enginyeria Ferroviària de Moscou, Empresa de Ferrocarrils de Marroc (ONCF), Ferrocarrils Turcs (TCDD), Administrador d’Infraestructures Ferroviàries de Polònia (PKP PLK), Ferrocarrils del Nord de Colòmbia (FENOCO) (1999-2010), Empresa de Ferrocarrils de Xile (EFE) (2002-2010), Ferrocarril Suburbà de la Vall de Mèxic (2006-2009).
També està previst signar acords amb: Agència de Construcció, Transport i Tecnologia Ferroviària de Japó JRTT, Ferrocarrils Xinesos i Algèria. Aixa mateix donem suport institucionalment al sector ferroviari espanyol en activitats internacionals a Brasil, Estats Units, Aràbia Saudita, Índia, Algèria, Eslovènia i a aquells països ja esmentats en el llistat d’acords signats.