Adif - Abrimos caminos

A més de la construcció de la línia es duu a terme la nova edificació o adaptació de les estacions que presten servei als usuaris del ferrocarril. 

Madrid Porta d'Atocha és la principal estació de l'alta velocitat espanyola, per viatgers i trànsit de trens. Des d'ella surten les circulacions d'alta velocitat amb destinació Barcelona, València, Sevilla i Màlaga. La infraestructura és clau per al desenvolupament de l'alta velocitat a Espanya atès que, amb el túnel Atocha - Chamartín, possibilitarà la connexió de totes les línies a la capital.

El 19 de desembre de 2010 va concloure la primera fase d'ampliació del complex ferroviari, consistent a la separació de les àrees de sortides i arribades. Les reformes pretenen augmentar la capacitat de l'estació, que passarà dels actuals 16 milions de viatgers anuals a poder atendre a més de 35 milions de persones l'any 2025.

 Aquest edifici, de dues plantes, compta a la inferior amb un vestíbul, espais reservats per a punts de venda, informació i atenció als clients del tren, quatre locals comercials, cafeteria-restaurant o serveis, entre altres instal·lacions

Superat aquest, el viatger es troba amb una sala d'espera dotada d'escales mecàniques i ascensors que els comuniquen directament amb les andanes.

A l'altre costat de l'edifici principal, es troba un altre estructurat en planta rectangular el front del qual ha estat totalment envidrat. Aquesta construcció es distribueix sobre una zona d'espera dotada de teleindicadors i altres serveis i permet als clients esperar al tren amb més comoditat.

Des dels edificis destinats a l'espera es pot accedir a les andanes mitjançant rampes, ascensors i escales mecàniques, ajustant-se així a la normativa vigent per a persones amb mobilitat reduïda.

A la primera planta de l'edifici principal de Guadalajara-Yebes es situen el lloc de control, les oficines, la sala de reunions de l'edifici i l'arxiu. En aquesta estació, que compta amb quatre vies, totes d'ample internacional, i tres andanes, s'han invertit 10,5 milions d'euros.

 Remodelació i ampliació de l'antiga estació.

L'estació original de Calataiud, ha estat objecte d'un projecte de renovació profund per adaptar-la als nous criteris d'explotació que exigeix l'alta velocitat.

L'edifici de viatgers ha estat totalment renovat i s'ha guanyat en espai per als clients en incorporar al vestíbul una part de l'andana primera, que abans estava coberta per marquesina.

L'estació de Calataiud disposa d'un centre de viatges per a prestar serveis de venda, informació i atenció al client cafeteria-restaurant i disposa d'un aparcament amb capacitat per a 170 vehicles.

 Situada als terrenys de l'antiga estació de las Delicias, la seva obertura va suposar la jubilació de l'estació de Saragossa-Portillo que fins aquest moment absorbia tot el trànsit ferroviari de la ciutat.

Adif, com a administració promotora d'aquesta nova estació, va rebre el Premi Especial Dedalo Minosse en la seva sisena edició (2005/2006), un dels més valorats de l'arquitectura internacional.

Carlos Ferrater, José María Valero i Félix Arranz, constitueixen l'equip d'arquitectes que han dissenyat el conjunt ferroviari de Saragossa-Delicias, concebut per a convertir-se en motor de transformació urbanística de la ciutat.

La coberta de l'estació és una de les imatges més repetides de la nova línia, una espectacular estructura metàl·lica formada per nou arcs que sustenta una gran superfície plegada en formes triangulars i perforada per nombroses lluernes que permeten el pas de la llum natural, creant un suggeridor joc de llums interior al gran espai diàfan de la zona d'andanes.

La planta rectangular alberga deu vies, cinc en ample internacional i d'altres tantes en nacional. Cinc cubs grans de formigó blanc, que es combina amb el color vermell, donen volum a la façana est.

La terminal aragonesa disposa de dos vestíbuls independents, un per a sortida i un altre per a arribada de viatgers. Quatre accessos formats per portes d'obertura automàtica donen pas a l'interior del vestíbul de sortida.

La zona té un àrea comercial en la qual predomina el vidre i sales d'espera. Després de passar els punts de control a les andanes, els clients accedeixen al tren a través de rampes mecàniques i ascensors.

A més, s'ha creat un pas transversal que constitueix un nexe d'unió de les diferents andanes i que permet distribuir el flux de viatgers des dels aparcaments a les andanes i l'estació d'autobusos, situada al costat de la de trens i amb espai per a 40 vehicles.

 L'estació de Lleida, que compta amb tres vies d'ample internacional i d'altres tantes en ibèric, va ser objecte d'una reforma i ampliació importants per adaptar-la a les noves necessitats de l'alta velocitat.

L'actuació més visible d'entre els treballs escomesos és la instal·lació d'una marquesina, a base d'acer, alumini i metacrilat, formada per tres ones situades sobre les andanes I i 4 al llarg dels 200 metres de l'edifici de viatgers.

L'adaptació de l'estació va suposar la construcció d'un vestíbul nou, situat al costat est de l'estació, per adequar l'edifici a la reordenació de l'entorn urbà i el pas inferior per a l'accés a les vies.

El vestíbul està unit a l'edifici original, on ha quedat ubicat el centre de viatges. En el seu disseny es van utilitzar materials com el vidre o l'alumini. L'actuació es va completar amb la restauració de les façanes laterals i d'andanes del conjunt arquitectònic, el qual també s'ha dotat de dos ascensors i quatre rampes automàtiques.

El disseny de l'edifici s'ha plantejat per garantir la funcionalitat, l'accessibilitat i l'operativitat per al client. D'aquesta manera, totes les connexions verticals i horitzontals tenen com a objectiu optimitzar els desplaçaments, oferint uns recorreguts senzills i dinàmics, encaminats a afavorir la connectivitat entre cada una de les seves zones.

Els avantatges que oferirà l'estació seran múltiples: els ciutadans disposaran de més mobilitat per als seus desplaçaments d'oci o negoci, s'obriran noves perspectives per a la indústria i el comerç, potenciarà el sector turístic i els serveis vinculats.

El seu àmbit d'influència comprèn des de les comarques del Baix Ebre fins al Garraf i per l'oest fins al límit amb la província de Lleida, el que representarà una població superior a les 400.000 persones, a les quals caldrà afegir tots aquells visitants que accedeixen a la zona aprofitant les infraestructures ferroviàries i la connectivitat amb altres mitjans de transport col·lectius.

Superfície, vies i serveis: Construïda sobre 54.106,74 m2 alberga entre altres serveis un centre de viatges, àrees d'atenció al viatger, locals comercials, consignes, aparcament per a 633 vehicles i serveis complementaris.

Disposa de vuit vies d'ample internacional per a alta velocitat -quatre centrals i quatre laterals o d'apartat- i dues andanes de 400 metres de longitud i 10 metres d'amplària. L'accés als trens es realitza a través d'una passarel·la elevada i coberta de 88 metres de longitud, dotada de rampes mecàniques i ascensors. Tant les rampes com les andanes estan protegides per marquesines.

Garanteix l'accessibilitat per a les persones amb dificultats de mobilitat i altres minusvàlues: l'aparcament disposa de connexió directa amb el vestíbul, ascensors i rampes per a l'accés a la zona d'andanes i es garanteix l'eliminació de qualsevol tipus de barrera arquitectònica. 

Primera fase

Consisteix en la construcció de la nova via 14 i d'un aparcament de quatre plantes al costat mar que comptarà amb una superfície de 33.128 m2 i capacitat per a 1.074 vehicles. Es realitzaran també actuacions a les vies 11, 12 i 13 i treballs complementaris per reubicar els serveis afectats per les obres.

El pressupost ascendeix a 29.309.414 euros, amb un termini d'execució de 18 mesos.

L'aspecte més singular d'aquesta primera fase és el desmuntatge i retirada de les lloses situades al costat mar de l'estació (junt al Parc de l'Espanya Industrial), una actuació imprescindible per a la seva realització.

És una intervenció de gran complexitat tècnica, per la qual cosa en la seva execució participarà personal especialitzat en desmuntatge de grans estructures i amb experiència en actuacions urbanes de gran envergadura, com les realitzades per a l'enderroc de l'Edifici Windsor de Madrid.

Segona Fase

Comprèn l'execució de les obres d'infraestructura, vies i andanes de l'estació, des de l'andana 0 fins la 5 i des de la via 1 a la 10, així com la configuració d'ambdues capçaleres per adaptar-les a les noves necessitats funcionals i d'explotació de l'estació. També es construirà un nou accés a metro i noves sortides d'emergència des d'andanes, entre altres actuacions.

L'estació del futur

Intermodalitat

El conjunt de la Sagrera serà un gran intercanviador, on confluiran alta velocitat, rodalies, metro, autobús urbà i interurbà, taxi i vehicle privat.

S'ha dissenyat per permetre un trànsit de viatgers anual superior als cent milions de persones.

Característiques de l´edifici

Serà l'edifici més gran de la ciutat, comparable en dimensions a la nova terminal de l'aeroport del Prat.

La nova estació serà semisoterrada i tindrà una superfície de gairebé 259.000.

Integra en dos nivells diferents els trànsits de rodalies i regionals per via convencional i els d'alta velocitat i llarga distància en ample internacional. 

Els nivells superiors de l'edifici, als quals s'accedirà des de la Sagrera, corresponen als serveis d'alta velocitat i a l'estació d'autobusos interurbans. El vestíbul disposarà d'un gran espai central d'acollida i distribució d'usuaris, taquilles i zona comercial. Per als serveis d'alta velocitat es construiran 10 vies, dos generals i vuit de servei, amb quatre andanes.

Els nivells inferiors es destinaran als serveis de rodalies, metro i aparcaments, amb accés pel costat Sant Martí.

L'accés al vestíbul principal es produirà a nivell de carrer pel costat Sagrera.

Accessibilitat i sostenibilitat

L'estructura s'ha projectat de forma que es garanteix l'accessibilitat universal i el trànsit per tots els espais de l'edifici.

Així mateix, s'han tingut en compte paràmetres d'estalvi d'energia i aïllament tèrmic, de manera que s'aconsegueix un ús racional i eficient de l'energia necessària per a la sostenibilitat i l'adequada utilització de l'edifici.

Enllaços relacionats

La nova estació serà un edifici intermodal amb tots els serveis propis d’un gran intercanviador de transports. Al nivell de superfície estaran els vestíbuls de ferrocarril i autobusos, albergats per una gran coberta que introduirà llum natural en tot el recinte. Sota els vestíbuls estaran l’estació d’autobusos, l’aparcament de vehicles i les andanes ferroviàries.

La nova estació i el futur soterrament de la línia convencional generaran una profunda transformació urbanística, en què es crearan nous parcs i espais d’ús ciutadà.

Quan entri en servei el tram Barcelona-Figueres i mentre durin els treballs de construcció de tot el recinte, els viatgers hauran de dirigir-se des del vestíbul actual cap a la zona intermèdia del Parc Central, lloc on s'ubica l'accés a les noves andanes. Els serveis d’alta velocitat es prestaran en 4 vies i 2 andanes de 450 metres.

La secció internacional Figueres-Perpinyà enllaça mitjançant un ramal de connexió amb la nova estació de Figueres-Vilafant, situada al terme municipal de Vilafant, a la comarca de l'Alt Empordà.

La seva construcció ha representat una inversió superior a 5,1 milions d'euros i les instal·lacions compten amb elevats estàndards de confort, qualitat, accessibilitat i seguretat.

És de planta única i amb una superfície de 12.598 m2. En aquesta terminal, equipada amb quatre vies, conflueixen actualment les línies d'ample UIC de la secció internacional i les d'ample ibèric de la línia Barcelona-Portbou. Des de desembre de 2010, l'estació és punt d'arribada i sortida de la nova relació ferroviària Barcelona-París, que combina el trajecte Barcelona-Figueres per la línia convencional a bord de trens de la sèrie 499 de Renfe Operadora i el Figueres-París per les vies d'ample UIC a bord dels trens TGV Duplex de la SNCF. Hi passen sense aturada els trens de mercaderies que circulen cap a Europa per ample UIC.

Construcció sostenible

En la construcció de l'estació s'han adoptat criteris de sostenibilitat ambiental, com l'aprofitament de la llum natural, consum racional de l'energia, utilització de materials poc contaminants i la minimització de residus.