Estacions històriques

Estació de França (Barcelona)

Andreu Coret Maristany va ser qui va inspirar i impulsar l’estació de Barcelona-Terme, o de França, ja que Barcelona no havia pogut gaudir el 1888 d’una terminal fèrria a l’alçada de la seva Exposició Universal. Aquí hi ha el gravat que recull, a la terminal vella, l’arribada de l’alcalde Rius i Taulet després d’obtenir de la Cort el permís per a organitzar-la. Afegint-s’hi el seu amor propi, la pruïja de l’opinió pública en la Barcelona de l’Eixample, èbria de prosperitats materials i culturals, i el picapunt de la pròpia MZA, endarrerida en relació a altres capitals respecte a aquests “bucs-insignia” que són les grans estacions.

Però tot i presa per la MZA la decisió de fer “el Monument”, com alguns l’anomenaven, els tractes entre la companyia i l’Ajuntament sobre la seva localització van ser tensos i prolongats. La idea va prendre vol amb l’intent de celebrar el 1915 una Exposició Internacional i, tot i que la Primera Guerra Mundial va trastocar el calendari, es va realitzar finalment el 1929. Les presses per arribar a temps, accentuades per la necessitat des de la instància municipal d’aclarir volums i alineacions urbanes, van provocar que l’obra es convertís en una autèntica lluita contra rellotge, essent finalment encomanada per concurs a l’arquitecte madrileny Pedro Muguruza Otaño. L’estació de França de Barcelona és, ara com ara, valorada com un dels grans actius de l’arquitectura civil barcelonina (1883-1952) El seu arquitecte seria després el primer projectista del Valle de los Caídos a Madrid.

Estació de França (Barcelona)