Estacions històriques

Estació de Toledo

Edición Impresa

HISTORIA DE LA ESTACIÓN DE TOLEDO

Noviembre de 2005

En esta edición han participado Adif, a través de su Dirección de Patrimonio y Urbanismo y la  Dirección Ejecutiva de Estaciones de Viajeros.


Esatación de Toledo

L’any 1856, el Govern atorga al Marqués de Salamanca la concessió de la línia Castillejo-Toledo, naixent la Compañía del Ferrocarril Castillejo a Toledo (Companyia del Ferrocarril Castillejo a Toledo), que al desembre de 1858 passarà a ser propietat de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid-Zaragoza-Alicante (MZA, Companyia dels Ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant). Les obres es van inciar l’octubre de 1857 i van ser inaugurades per la reina Isabel II l’any 1858.

L’actual estació de Toledo, que es va posar en marxa a l’abril de 1919, en substitueix una anterior construïda el 1857, més petita i senzilla, obra de l’enginyer Eusebio Page.

El 1912, Alfons XIII en una visita a la ciutat, va comentar a les autoritats locals i directius del ferrocarril que era una llàstima que una ciutat com Toledo no tingués una estació a l’alçada de la seva riquesa arquitectònica. Aquell mateix any, la MZA inicia les gestions per a la compra de nous terrenys i l’any 1917 encarrega a l’arquitecte de la companyia, Narciso Calvería i Palacios, el projecte de la nova estació.

 

Toledo vista general

Narciso Clavería aconsegueix amb el seu disseny unir els dos extrems de la concepció de l’edifici de viatgers que des del segle XIX habia suposat una constant polèmica entre enginyers i arquitectes: funcionalitat i estètica. Representat de la tendència historicista de l’època, concep una bella arquitectura neomudèjar, plena de matissos tant cromàtics com materials sense deixar, malgrat això, de ser funcional i moderna. L’edifici es composa d’un pavelló central flanquejat per dues ales laterals de menor alçada, en un dels extrems del qual s’aixeca la torre del rellotge, element arquitectònic reservat fins aleshores a esglésies i ajuntaments, símbol d’expansió i de la importància que aquestes edificacions van adquirir dintre de les ciutats.

 

Anden lado Madrid
Entrada al anden

La direcció i vigilància de les obres van ser a càrrec de l’enginyer de camins i director adjunt de la companyia, Ramón Peironcely. La construcció va ser assumida pel francés M. Hourdillée, i el seu cost va sobrepassar el milió de pessetes.

Cassetonats, guixeries i sòcols són obres del ceramista de Toledo, Angel Pedraza. El mestre forjador Julio Pascual Martínez va cisellar la serralleria, les làmpades i els aplics.

El conjunt es completava amb edificacions menors com el moll de la peixateria, el pavelló d’urinaris i el transformador d’electricitat, als quals arriba el gran concert d’oficis de l’edifici principal i en els quals es prolonguen els arcs de ferradura polilobulats i entrellaçats, els frisos de maó, els merlets esglaonats, les armadures de fusteria, els enrajolats i les gelosies que el composen.

Com a gran evolució, el 15 de novembre de 2005, es va inaugurar la línia d’Alta Velocitat entre Madrid i Toledo. D’aquesta manera s’uneix amb Madrid en poc temps, al voltant del 30 minuts sense parades intermèdies, davant una carretera amb un gran volum de trànsit i generalment embussada en les hores punta. Així milloren els accessos a la ciutat de Toledo i la comunicació amb Madrid estalviant temps i facilitant-ne l’accés, tant al turisme com als habitants de la capital toledana, ja que la major part d’ells tenen la seva activitat laboral a la capital d’Espanya, percebent a la seva ciutat més propera a la urbs madrilenya, la qual cosa suposa, a més d’un important estalvi i millora de la vida d’aquests ciutadans, una millora del creixement econòmic per a aquesta ciutat imperial.

A la inauguració d’aquesta línia, a més del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, hi van assistir el president de Castella-La Manxa, José María Barreda; la ministra de Foment, Magdalena Álvarez; el ministre de Defensa, José Bono; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre; i l’alcalde de Toledo, José Manuel Molina.

 

Linea de alta velocidad  Madrid - Toledo

D’aquesta manera, Toledo veu néixer el que ja és la tercera línia d’Alta Velocitat a Espanya, després de les de Madrid-Sevilla i la de Madrid-Saragossa-Lleida.