Estacions històriques

Palau Fernán Nuñez

Construït per l’arquitecte Martín López Aguado el 1848, i vinculat a la
casa ducal de Fernán Núñez, aquest edifici, molt proper al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, constitueix un dels exemples més significatius de l’opulència amb què vivia l’aristocràcia madrilenya durant el període isabelí. La seva senzillesa exterior, més en línia amb l’ordre clàssic dels palaus del segle divuit -simetria en els buits, pilastres, balcons- contrasta amb el barroquisme i la sumptuositat de la seva sala de balls, sales, saletes, peces de lectura i despatxos rics en frescos, escultures, estucs, sedes, marqueteries i cristalleries. I és que llavors, a palau se celebraven tertúlies, certàmens literaris, luxoses festes, concerts i balls, als quals acostumava acudir amb freqüència la pròpia reina Isabel II.

A la dècada de 1970, va ser reformat per un grup d’arquitectes compost per Fernando Ruiz Jaime, Federico Echevarría i Horacio Domínguez, amb la intenció d’instal lar en part de les seves dependències el Museu del Ferrocarril. El 1983, el museu va ser traslladat a l’Estació de les Delícies, i el palau es va destinar, el 1941, a usos administratius de Renfe. Avui és fonamentalment la seu de la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols.

Durant tots aquests anys, Patrimoni i Urbanisme ha mantingut en bon estat de conservació les sales originals del palau, preservant tot el seu esplendor d’abans. Des de fa un parell d’anys, es van realitzant obres de restauració en el palau, sobretot en les seves dues façanes exteriors així com la restauració i condicionament dels seus patis i claustres interiors, la qual cosa no impedeix el normal funcionament de l’horari de visites.

Façana del Palau de Fernán Núñez (Madrid).