Grans projectes

L'estació amb altes prestacions

Transformar les estacions, connectar persones, obrir noves portes a la ciutat. Així es construeix el futur des de la infraestructura. La nostra empresa impulsa alguns dels projectes ferroviaris més ambiciosos del país, intervenint en nodes estratègics com Madrid Chamartín Clara Campoamor, Barcelona Sants, el Canal d'Accés a València i Madrid Puerta de Atocha Almudena Grandes. Obres que no només modernitzen el transport, sinó que reconfiguren l'entorn urbà i milloren la vida de milions de persones.

Cada estació renovada, cada accés soterrat, cada andana addicional és una oportunitat per a millorar la vida quotidiana de milers de persones. Per a facilitar-los els desplaçaments, escurçar temps, fer més còmode el trajecte. Però també per a transformar l'entorn urbà, connectar barris, alliberar espai públic i reimaginar la relació entre ferrocarril i ciutat.

Chamartín, Sants, València o Atocha són noms propis d'aquest procés de transformació. Però darrere de cadascun d'aquests hi ha un mateix impuls col·lectiu: el de construir una xarxa més connectada, accessible i preparada per als reptes del futur. Perquè no es tracta només d'arribar més lluny, sinó d'arribar-hi millor.
Sants es reinventa com a porta d'entrada a una Barcelona més connectada, accessible i pensada per a les persones. El projecte no solament amplia i actualitza l'estació, sinó que obri espais, guanya llum i crea una nova relació amb l'entorn urbà. 
El gran node ferroviari del nord de Madrid creix i es transforma. Chamartín és molt més que una estació: és un centre de connexions en plena evolució, que s'adapta per a acollir l'alta velocitat del futur i articular la mobilitat del nord peninsular. 
L'ampliació de Puerta de Atocha prepara l'estació per al futur immediat. Noves vies d'alta velocitat, més andanes i millors connexions permeten atendre la creixent demanda de viatgers sense que perda el seu caràcter emblemàtic. 
Canal d'Accés a València
El Canal d'Accés de València permet el soterrament de les vies d'entrada a la ciutat, de manera que s'allibera espai per a nous bulevards, parcs i connexions. És l'oportunitat de teixir una ciutat en la qual els trens desapareixen del paisatge, però no de la vida.