Xarxa i ample mètric

Feve ha estat la companyia que ha gestionat la xarxa mètrica més extensa d’Europa, amb 1.192 km de via estreta. La integració suposa arribar fins als 1.210 km d’ample mètric, en sumar els 18 km que Adif gestiona entre Cercedilla i Cotos (Madrid) i els 1.192 km que Feve té distribuïts per les províncies de nord d’Espanya (la Corunya, Lugo, Astúries, Cantàbria, Biscaia, Burgos, Palència, Lleó) i Múrcia (línia Cartagena-Los Nietos).

Els primers ferrocarrils de via estreta van néixer com una solució al problema del transport abans del desenvolupament dels trànsits per carretera. A la cornisa cantàbrica es van implantar com una xarxa adaptada a les característiques geogràfiques i econòmiques de les zones que servien. Les dificultats orogràfiques imposaven l’elecció de ferrocarrils de via estreta, atès l’alt cost de les esteses de via ampla.

El 1965, es va redactar l’Estatut i es va adoptar l’actual denominació de Ferrocarriles de Vía Estrecha (Feve) per agrupar les línies d’ample inferior a l’ibèric tradicional a Espanya, que, fins llavors, estaven englobats en l’empresa EFE (Explotación de Ferrocarriles por el Estado). Al llarg de la seva història, FEVE va arribar a posseir simultàniament ferrocarrils de cinc amples de via diferents: 1.435 mm, 1.062 mm, 1.000 mm, 915 mm i 750 mm.

A partir de 1978, a conseqüència de la nova organització territorial autonòmica de l’Estat, una sèrie de línies van ser transferides a les seves respectives comunitats autònomes. Aquest va ser el cas dels ferrocarrils de Catalunya (1978), València (1986) i una part de la xarxa al País Basc (1979). El mateix va passar amb els ferrocarrils de Mallorca (1994).

La informació prestada fins ara pel portal www.feve.es s’ofereix, des de començaments de l’any 2013, a les pàgines web de Renfe (www.renfe.es), pel que fa als serveis de transports ferroviaris de viatgers i mercaderies, i Adif (www.adif.es), pel que fa a infraestructures ferroviàries.